Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 1.353
|
51.
dir-hi la seva / Verbs amb el pronom feble 'hi'
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb dir, en sentit general, té el significat de 'pronunciar'. Per exemple:
No em va voler dir què li havia passat.
Ara bé, l'expressió dir-hi la seva (o dir-hi la nostra, dir-hi la meva, etc.) significa 'opinar' i duu sempre el pronom feble hi perquè forma part del verb. Per exemple:
Sembla [...]
|
|
52.
'estar' i 'estar-ne' / Verbs amb el pronom feble 'en'
Font
Fitxes de l'Optimot
estar-ne significa 'sentir afecte' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de, que generalment se separa amb una coma. Per exemple:
N'estic molt, de la Maria Dolors, i ella de mi.
[...]
|
|
53.
Infinitius amb dues formes: tindre i tenir, vindre i venir
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
|
|
54.
no ser-hi tot / Verbs amb el pronom feble 'hi'
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió no ser-hi tot significa 'estar mancat d'enteniment'. Per exemple:
Els últims anys de la seva vida, l'àvia Francina no hi era tota.
Així doncs, cal mantenir sempre el pronom feble hi perquè forma part del verb. Per exemple:
En aquella festa hi havia un noi que no hi era tot.
És una [...]
|
|
55.
reformular, reinventar, ressituar, reubicar / Verbs amb el prefix 're-'
Font
Fitxes de l'Optimot
prefix re- s'adjunta a un verb que comença amb s, la nova paraula presenta dues esses. Per exemple: ressaltar, resseguir, ressentir-se, ressoldar, ressopar, ressorgir, ressortir, etc.
[...]
|
|
56.
'tocar' i 'tocar-hi' / Verbs amb el pronom feble 'hi'
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb tocar, en sentit general, significa 'fer que la mà, els dits o una altra part exterior del cos entri en contacte amb alguna cosa'.
A la Mar li fa molta angúnia tocar les escates dels peixos.
Ara bé, la forma tocar-hi té el significat de 'fer raonaments encertats' i duu sempre el pronom [...]
|
|
57.
Ser o estar: estar amb un locatiu i un sintagma preposicional
Font
Fitxes de l'Optimot
Generalment es fa servir el verb ser per expressar la mera situació d'algú o alguna cosa en un lloc, però si s'hi vol afegir un matís de permanència o durada, se sol utilitzar el verb estar. Per exemple:
Els llibres van ser al calaix fins a final de curs. (simple descripció)
Els llibres van estar [...]
|
|
58.
Adjectius amb funció adverbial / parlar clar, cantar fluix, anar ràpid
Font
Fitxes de l'Optimot
adverbis de manera.
Hi ha un conjunt d'adjectius que es fan servir com a adverbis. Acostumen a aparèixer amb verbs relacionats amb l'acte de parla (cantar, dir, parlar, recitar...), amb verbs de moviment (anar, caminar, saltar, volar...), amb alguns verbs d'acció (llançar, trepitjar, colpejar, tirar...), [...]
|
|
59.
Escriptura de sintagmes prefixats / Escriptura de mots amb guionet prefixats
Font
Fitxes de l'Optimot
anti cascos blaus
l'ambient pre Segona Guerra Mundial
actitud anti nord-americana
ex camí-raler
Ara bé, quan el prefix forma una unitat lèxica preexistent amb el primer component, el prefix s'escriu aglutinat, encara que el sintagma formi una expressió lexicalitzada. Aquest cas es produeix [...]
|
|
60.
Imperatius amb forma molt reduïda: mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
Font
Fitxes de l'Optimot
En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple:
mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.
[...]
|
